Santi Giró
Dissenyador i museògraf, professor de l’Escola Massana
Els altres números del 26è Mini Print
La mida de cada estampació és de 10 x 10 cm sobre un suport que fa 18 x 18. Les peces una a una omplen quasi exactament les dues mans obertes, de manera que es poden estudiar horitzontalment, verticalment i a 45 graus posant els palmells com un faristol.
En aquesta edició del Mini Print hi ha 658 participants. Mentre es contemplen les obres, l’una darrera l’altra, t’adones que es produeix un fenomen sensacional: et miren als ulls.
Sempre s’ha dit que els artistes contemporanis s’aboquen a la feina per mostrar el seu món més íntim i la seva dosi d’originalitat irrepetible. Aquí però, concretament al 26è Mini Print, són ells qui han vingut a mirar-nos, a llançar a l’aire un gest òptic intel·ligent i amable i a regirar el nostre punt de vista emocional. Tota la gent que s’hi acosta es pregunta prou astorada, què volen?, i es posen a lloc el serrell, pel que pugui ser.
Potser ho fa la brevetat del format o les tècniques pròpies de l’estampació, que no donen temps als autors de muntar una història gaire llarga, però el cert és que la majoria de peces de la mostra són com un rampell lluminós, una sageta nua i de precisió. En definitiva, un allau molt divers i proper de mirades que arriba, aquest any, des de 59 països de tots els continents.
Un dels valors i la singularitat de l’exposició del Mini Print potser sigui aquest: la posta en comú d’una voluntat d’expressió bàsica i personal, a partir d’un fet vital intercanviable. Les obres es reforcen entre si i articulen un territori inèdit, complex i primordial.
Posades totes les peces d’aquesta edició en una pila, formarien un volum de 32 centímetres d’alçada, una mica més d’un pam. Però desplegades, misteris de la bidimensió, fan un quadrat de 452 cm de costat. Una finestra fantàstica oberta a un univers de rastres, incisions, erosions calentes i empremtes que són, de veres, la revelació exemplar de l’altre en plena evolució, i per postres, una demostració del que l’estirp dóna de si.
Ara bé, per acabar la visita, he volgut transitar també la immensa topografia per aprofundir els topants, al meu entendre, més interessants. He fet doncs una selecció, a peu d’exposició, de les millors obres d’aquesta edició del Mini Print. De segur que em deixo algunes meravelles, però puc garantir a tothom que les que assenyalo són estupendes i quasi perfectes, alhora que aconsello la seva immediata adquisició.
Abans però, cal que indiqui alguns dels criteris de selecció que he fet servir: He estudiat les obres sense atendre l’autoria, la nacionalitat, la tècnica utilitzada ni la seva dimensió filosòfica, dramàtica o conceptual. Només m’he fixat en els valors visuals, tàctils, olfactius i gustatius de cada peça. Lamentablement no les he tocat, les he olorat a distància i no n’he mossegat cap. Però amb la vista he fet per imaginar-me el tacte de les superfícies i el gust dels líquids acolorits, de les partícules de grafit i de la pasta de paper.
La selecció
Les obres que he seleccionat són les següents, seguint el número del catàleg: 14, 19, 25, 27, 30, 39, 43, 74, 79, 81, 98, 114, 142, 149, 189, 204, 214, 229, 238, 246, 249, 293, 312, 327, 335, 386, 403, 452, 453, 524, 554, 584, 594, 629, 646.
Un cop estipulada l’esmentada selecció se’n desprenen necessàriament algunes observacions:
• De les 35 obres assenyalades he comprovat, “a posteriori”, que n’hi ha 6, un 20% llarg, molt suggestives, confegides amb la tècnica aquí anomenada “d’art digital”.
• També he comprovat, ara, que la meva selecció no inclou cap de les obres premiades pel prestigiós Jurat internacional de la mostra.
• Cap de les 6 obres premiades pel Jurat ha estat realitzada digitalment, quan en la meva llista ha resultat, pràcticament, la tècnica preponderant.
Conclusió final
No hi ha dubte que ha arribat el moment de desendollar a tota velocitat aquest paper i de desitjar que el proper 27è Mini Print sigui un èxit i una festa cultural tan atractiva i probablement electrònica com aquesta que estem celebrant.
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
El 26è Mini Print Internacional de Cadaqués reflecteix, com les seves edicions precedents, una gran varietat d’estils i tendències obertes als diferents corrents de l’art actual, la qual cosa permet al visitant percebre que l’art no s’està morint, que està viu i que hi ha una bona quantitat d’artistes gravadors que, amb les seves obres d’un excel·lent nivell de realització, ens ofereixen en participar en aquesta exposició una fidel panoràmica de l’obra gràfica dels nostres dies.
El Taller Galeria Fort de Cadaqués, durant els mesos de juliol, agost i setembre, acull el Mini Print Internacional de Cadaqués, formant part de les variades manifestacions culturals d’aquest preciós poble, on la visita a la galeria s’ha transformat en una autèntica peregrinació.
Les exposicions individuals dels artistes guanyadors de l’any anterior són esperades amb expectació i compten amb un gran número de visitants interessats no només en conèixer les seves interessants i belles obres, sinó també als propis artistes presents en les seves respectives inauguracions.
Aquest any ens han visitat a Cadaqués i han dut a terme la difícil tasca d’escollir els sis guanyadors de la present convocatòria exercint de jurat: Caroline Ford, de França; Kiyo Wada, de Japó; Viviana Moncayo, d’Itàlia; Anna David, de Sóller, Mallorca; Rais Gaitov, de Rússia; i Jamal A. Rahim, de Bahrain. Conèixer-los personalment i tractar-los, intercanviant opinions i coneixements sobre l’art i la vida en els seus països d’origen, ho considerem un gran privilegi.
Per primera vegada, l’estada del Mini Print a Anglaterra té lloc durant els mesos de setembre i octubre en el centre cultural Farleys Yard Trust, situat a Chiddingly, Sussex, creat per Antony Penrose, fill de la famosa fotògrafa surrealista Lee Miller i de l’artista anglès Roland Penrose. La presència del Mini Print en aquest prestigiós centre cultural anglès es deu a l’interès que sent per l’exposició el seu director Ian Chance, que sempre ha valorat la qualitat artística i didàctica de les obres exposades. Penso que tant els artistes participants com l’organització li hem d’estar agraïts. Desitgem que la presència del Mini Print a Farleys perduri.
Durant els mesos de novembre, desembre i la meitat de gener l’exposició ha estat acollida per la Galeria l’Etangd’Art de Bages. Com sempre, la presència del Mini Print a França és esperada, visitada i admirada. El poder de convocatòria de Sophie Cassard, directora de la galeria i fidel col·laboradora, mobilitza una gran quantitat de visitants del sud de França, molts d’ells incondicionals admiradors del Mini Print.
Vull deixar reflectit en aquestes línies la incorporació de la meva filla Mercè Fort en l’organització. Coneixedora del funcionament del Mini Print des de sempre, ha accedit a formar part del nostre equip amb gran il·lusió. La seva decisió és d’agrair per participar en l’organització de forma generosa i altruista.
El nostre agraïment a l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya pel recolzament econòmic rebut, que ha fet possible l’edició d’aquest catàleg i també al Ministeri de Cultura de l’Estat Espanyol que ha contribuït a la difusió del certamen i a l’edició de les bases de participació. Gràcies a aquestes aportacions el Mini Print pot seguir entre nosaltres, tot i que sense la participació de tants artistes gravadors amb les seves bellíssimes obres el Mini Print no existiria. Comptem de nou amb la seva col·laboració en la futura convocatòria que amb gran entusiasme estem organitzant.