GUANYADORA DEL 42è MINI PRINT INTERNACIONAL DE CADAQUÉS, 2022
Després de rebre un màster en Disseny Gràfic a la Universitat de Yale el 1978, MB va treballar a diversos despatxos de disseny gràfic abans d’obrir-ne un de propi el 1983 a Boston, Massachusetts. Entre els seus clients hi havia arquitectes i arquitectes paisatgistes, museus, hospitals, organitzacions filantròpiques i artístiques, escoles i universitats. Els encàrrecs anaven des dels materials promocionals o de branding fins a les exposicions i sistemes de senyalització.
El 2018 va tancar el despatx de disseny gràfic per encaminar-se cap a altres interessos. Va començar a fer gravat el 2020.
“La meva feina com a dissenyadora gràfica conforma gairebé tots els aspectes de la meva feina com a gravadora. Faig monogravats amb planxes de coure o plexiglàs, blocs de fusta, estergits tallats a mà, chine-collée i color —un joc d’eines flexible i obert.
Començo per crear uns fons a les planxes de coure o als blocs de fusta, omplint les planxes i blocs amb marques que provenen d’una varietat de fonts d’inspiració —porcions de lletres romanes, troços de símbols matemàtics que indiquen accions i anotacions trobades en dibuixos tècnics i arquitectònics. Algunes marques suggereixen la confecció d’un mapa, d’altres indiquen velocitat i algunes representen gestos, moviment i mesurament.
Quan començo a treballar en els fons no soc conscient de cap associació narrativa que pugui tenir amb les marques que vaig fent, però un cop s’ha estampat un fons començo a crear la narració inserint formes, línies i textures addicionals. Afegeixo els elements addicionals a mida que calen per crear una imatge que suggereixi un món tridimensional més gran. Imagino els gravats com a mons emergents —crec que alguns suggereixen la idea del cosmos amb les seves infinites disposicions possibles de gasos i matèria flotants; en d’altres s’hi revelen masses de terra i divisions de propietats a vista d’ocell, mentre que altres es fusionen en paisatges més propers i amb vistes de peu dret estant.
Quan els gravats estan parcialment acabats hi responc empenyent les relacions visuals, creant contrastos i convocant els components a conversar entre ells. El gravat està acabat quan hi ha una tensió dinàmica que és, de fet, un equilibri entre tots els elements que l’integren.“