José Antonio Millán
Escriptor i editor
El primer que sorprèn, fins i tot des de lluny, fins i tot en una ullada casual al conjunt del Mini Print, és la multiplicitat. La mirada es fragmenta en una miríada de facetes; cada paret, cada artista es multiplica en una abundància d’imatges que, després, en un diàleg cara a cara, ens transmetran un missatge particular, però que ara convoquen únicament la vibració de la seva presència.
Aquesta primera impressió no triga a veure’s corroborada des del costat de les xifres: aquest any estem davant una presència rècord d’artistes, 687, que provenen d’un conjunt rècord de nacions: 58 (els avatars de la història europea han ampliat, és cert, el nombre d’aquestes últimes). Aquest festí d’imatges, de propostes, de llenguatges, ens parla de l’èxit de la fórmula que va crear Pascual Fort, i que ara continua la seva família, però també de l’extraordinària vitalitat d’un mitjà, el gravat, i d’un format, el petit, que han defensat molt bé la seva parcel·la en el moment actual de l’art contemporani.
En efecte, a mig camí entre l’obra original (de la que conserva encara l’alè, la tremolor de l’artista) i la reproducció (en el seu mínim nivell de repetició), el gravat és un compromís versàtil, un gènere liminar per a coneixedors i gaudidors de l’obra d’art, en el que té de menys perible, de més seu: la seva unicitat, amb prou feines entelada per l’existència de la sèrie.
I si una certa pintura contemporània parla ja, des del seu gegantisme, de les seves pretensions grandiloqüents i institucionals (doncs cap ésser humà pot allotjar a casa seva tal grandesa), el format estàndar del Mini Print transmet el contrari: el desig de trobar un resguard domèstic per a un diàleg íntim. Lluny d’aquestes obres el trànsit penós i espectacular per la superfície de la terra (contenidors, ancoratges, avions). Els miniprints recorren la superfície del globus parasitant el servei de correus, camuflats de cartes d’amor o de negocis a l’interior de simples sobres de paper.
Així, pels camins decimonònics dels segells, bústies i sacs, poden viatjar des de qualsevol part del món i reunir-se a Cadaqués.
Pot ser absurd, o pretenciós, destacar alguna cosa d’un conjunt quantitativament tan extens d’obres d’art (doncs no oblidem que, a més a més, cada participant pot presentar vàries obres). Tanmateix, potser sigui de justícia reconèixer dos extrems: la presència japonesa per una banda, asídua des de les primeres convocatòries del Mini Print, i amb un nivell tècnic extraordinari, i per l’altra, l’esclat de participació dels pobles d’Europa de l’Est, que aporten la seva minuciositat i frescura a una mostra, la riquesa caleidoscòpica de la qual no pot ocultar la bellesa i el rigor de tants centenars d’obres ateses i gaudides d’una en una.
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
Una autèntica festa de qualitat i quantitat, podria ser la definició de l’exposició del Catorzè Mini Print Internacional, que any rera any se celebra a Cadaqués.
Enguany, a més a més, s’ha consolidat amb fermesa la presència del Mini Print a Anglaterra, dintre del Festival d’Arts i Música del Wingfield College de Suffolk que se celebra cada any. Els assistents als concerts i altres esdeveniments culturals d’aquest festival han considerat imprescindible visitar l’exposició del Mini Print. També a Canet de Mar, el públic espera periòdicament la visita de la mostra com un fet cultural remarcable. La Galeria de l’Ateneu, situada dins d’una bonica casa modernista obra de l’arquitecte Domènech i Muntaner, ha rebut no solament visitants de Canet, sinó també de Barcelona i de tota la comarca.
El Catorzè Mini Print Internacional de Cadaqués té programat viatjar a Corea durant l’estiu del 1995 per tal de ser exposat a l’Art Centre de Seül.
A tot aquest encoratjador panorama, s’hi han afegit també les interessants exposicions individuals d’aquest estiu a Cadaqués. Les obres dels artistes Dolors Bosch, Chris Denton, Sonia Foschi, Ingrid Shubert, Rumen Petrov i Ryuichi Sugino, seleccionats a l’anterior convocatòria, han estat motiu d’elogi tant per part del públic com de crítics d’art. Val a dir que l’amabilitat i simpatia dels artistes assistents a la seva exposició individual ens va acompanyar durant els dies que passaren amb nosaltres a Cadaqués, fent de Jurat del Catorzè Mini Print Internacional de Cadaqués.
També aquest estiu hem tingut entre nosaltres al Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Joan Guitart.
Totes aquestes visites, exposicions, etc. han estat seguides de prop per la premsa comarcal de Girona. “Punt Diari”, “Hora Nova”, “l’Empordà”, s’han fet ressò de les activitats del Mini Print durant aquest estiu.
Agraïm al Ministeri de Cultura del Govern Espanyol l’haver fet possible l’edició d’aquest catàleg i desitgem fer constar la sensibilitat demostrada pel Sr. José Guirao, Director General de Belles Arts d’aquest ministeri, envers el Mini Print Internacional de Cadaqués.
Els artistes participants, enviant les seves obres, són els que realment fan que el Mini Print sigui cada cop més valorat i esperat tant pels col·leccionistes de gravats com per tots els amants de les arts plàstiques.
Preparem, doncs, la pròxima convocatòria amb gran optimisme.