Vicenç Altaió
Escriptor, traficant d’idees i director del KRTU
(Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals)
He après en els llibres antics, els nostres clàssics, que les imatges poblen l’espai. Sota una figuració gens fantasmagòrica, allà on real i mític viuen una unió carnal celestial, les imatges, els signes i el verb se’ns apareixen a la pell de l’univers. Els objectes i els mots se sostenen a la terra, caiguts, sotmesos a les lleis físiques del pes i la gravitació. Però com tot allò humà, amb el seu impuls de transcendència, s’enlairen. Hi ha una vida animada en la dita matèria morta. Els grans sistemes religiosos han escrit una literatura extraordinària sobre aquestes coses; i la ciència ha procurat, tot i no perdre la capacitat de metàfora, de desmentir-ne els simulacres. Justament amb aquest nom de “simulacre” eren conegudes les imatges que s’elevaven.
Els humans sembla que s’empassaren els mots els quals surten de nou per la caixa musical que fan amb el bufec i l’aparell articulatori de la boca. Mentre que les imatges són manllevades de l’espai exclusivament pels artistes, que les modelen amb tècnica. La història de les imatges s’explica a través de la tècnica, com la literatura. A l’extrem, hauríem de gosar afirmar que la tècnica és la metafísica.
Les primeres imatges transportades de l’espai a la terra foren pintades amb matèria terrenal i matèria humana. Les darreres imatges, a l’inrevés, són transportades de la terra a l’espai mental. El primer gran procés fou el de la materialització i la codificació; el darrer, iniciat fa ben poc, és un procés progressiu de desmaterialització. Com més forta és la tècnica –del real al virtual, de l’artesanal al digital– més ajuntem el macro i el micro. Més sabem del passat com més sabem del futur. Tècnica és present cap a l’esdevenir.
El suport on els artistes han guardat les imatges robades també ha estat progressivament expansiu. De les fràgils tauletes de fang als llenços portàtils, dels pergamins als papers impresos. Fins a imatges i textos que s’escapan de les pantalles viatgen per l’airecel. Avui hi ha més imatges volant per la llum, que emmagatzemades en tots els museus del món. N’hi ha tantes que el món de l’art és opac i el de l’escriptura, sorollós.
Al poble de Cadaqués, gràcies a l’impulsiu vent de la tramuntana que s’emporta les imatges mar enllà, encara s’hi pot veure nítidament els rastres de les imatges robades, altrament anomenades simulacres, en els seus tres estadis: el mineral, l’artificial i el múltiple. Només cal fer una excursió a les cales secretes per observar, a ull vista, l’ingent treball del vent i el mar per gravar damunt la pedra dura els registres fòssils d’imatges abstractes a punt de figuració. El retaule barroc, ple d’àngels bufadors, que van transportar narracions bíbliques d’alta mar fins a l’interior de l’església, és un dels millors exemples del període de l’artifici. I en un carreró mig ocult, s’aixeca una enorme bugenvíl·lea, de vint-i-quatre anys, les floretes caducifòlies de la qual porten estampades imatges en petit format, que procedeixen d’arreu del món i es renoven any a any: el Mini Print Internacional de Cadaqués, tot un exemple de període del múltiple.
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
El recull de miniprints que conformen l’exposició de l’any 2004 es caracteritza pel fet d’estar representades totes les tècniques possibles dins del que anomenem “Obra Gràfica” com a forma d’expressió, fet que augmenta l’interès de la seva visita pel seu valor alhora artístic i didàctic. Cada cop més va en augment el nombre de visitants que amb les seves positives reflexions el donen a conèixer arreu del món.
Les exposicions individuals dels artistes guanyadors de la convocatòria anterior són un gran al·licient per visitar el Taller Galeria Fort de Cadaqués. Comptar amb la presència dels artistes durant la inauguració de les seves exposicions personals és un fet que ens omple de satisfacció per l’interès que demostren amb el seu desplaçament des dels seus països i l’intercanvi d’idees, coneixements i simpatia que representa.
Aquest any ens han visitat i exercit de Jurat: Ase Anda, de Noruega, que va residir entre nosaltres uns dies acompanyada de tota la seva familia; Masaaki Ohya, del Japó, que ens va parlar del ressò que té el Mini Print Internacional de Cadaqués en el seu país i ens va prometre ser el seu millor ambaixador; Micheline Doucet-Carriere, entusiasta de l’exposició, de la que hem rebut només felicitacions; i Berko, d’Eslovènia, que ens va mostrar les possibilitats de la tècnica serigràfica. Gloria Santacruz Trajuelo, d’Espanya, no va poder estar entre nosaltres perquè esperava el naixement de la seva filla Inés, que ja ha arribat a aquest món plena de salut i alegria. Totes les exposicions van ser molt admirades i visitadíssimes.
Durant els mesos de juliol, agost i setembre el Mini Print ha estat exposat al “Wingfield Arts Festival” d’Anglaterra. Com sempre, és una exposició molt esperada pel públic anglès que durant tants anys visiten el Mini Print amb tant d’interès, el meu agraïment als seus organitzadors pel seu esforç i dedicació. Durant els mesos de novembre, desembre i mig gener l’exposició és acollida per la Galeria “L’Etangd’Art” de Bages, França. Gràcies a l’entusiasme de Sophie Cassard i als diferents mitjans de comunicació que li donen ressò, el Mini Print Internacional de Cadaqués ha esdevingut un aconteixement al sud de França.
El meu agraïment al Ministeri d’Educació Cultura i Esports de l’Estat Espanyol que gràcies a la seva generosa subvenció fa possible l’edició completa d’aquest catàleg i a la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya que ha contribuït amb el seu ajut econòmic a la difusió del certamen per tot el món.
Com sempre agraïm l’amable participació dels artistes gravadors de tot el món que amb les seves obres fan possible any rera any la realització de la tant admirada exposició del Mini Print Internacional de Cadaqués.