Salvador Giner
Sociòleg, President de l’Institut d’Estudis Catalans
Nanoart, Nanoprint
El nostre segle és el de la nanociència i el de la nanotecnologia. Tot i que la miniatura –o la concentració de l’obra d’art en espais petitíssims– és tan antiga com l’home, el descobriment de nous camins d’allò més reduït no ha finit encara.
L’art de la creació impresa –no necessàriament de la seva reproducció–, el que un dia conduí al cartell, trobà també una expressió quan entrà en allò que Walter Benjamin anomenà l’art en l’era de la reproducció mecànica. L’expressió elaborada pel gran crític mort malauradament i tràgica a Portbou, a poques passes de Cadaqués, l’any 1940, hauria de trobar la seva materialització uns pocs decennis després en la idea dels “miniprints”. Ara fa tres decennis en Pasqual Fort convocà un primer concurs de Mini Gravats Internacional, únic al món. Mercè Barberà, la seva muller, continuà la tasca després del seu traspàs.
L’èxit extraordinari de la convocatòria anyal obeeix sens dubte a l’aguda intel·ligència i sensibilitat de tots dos, però també a haver sabut tocar una fibra ultrasensible de la modernitat avançada: la nostra consciència de que la grandària de l’obra no és un component decisiu que expliqui la seva qualitat.
Els milers i milers de concursants no s’hi presenten, al Mini Print Internacional, només per la facilitat del transport, la manejabilitat de les obres o la cura relativament fàcil que se’n pugui tenir, sinó també perquè responen a l’esperit del nostre temps. Aquest no ha polvoritzat del tot la dimensió física. El cos humà hi imposa les lleis de la seva percepció del món: la nostra mà, els nostres ulls, són dictadors de l’estètica, com l’oïda dicta el que podem definir o no com a música, combinada amb el ritme de fons que perceben els nostres òrgans. Nogensmenys, ha relativitzat el que eren mides convencionals. També ens ha redescobert el que en altres temps els miniaturistes medievals declaraven com a la millor o més santa de les arts, com ho era la il·lustració dels llibres sagrats i ha redescobert la importància sublim expressada en el més petit: els dibuixants i pintors otomans, o hindús o xinesos, n’havien assolit l’expressió més alta. Els darrers, mercès al seu invent de la impremta –amb blocs de fusta, entre d’altres materials– són antecessors antiquíssims dels miniprints cadaquesencs. I a fe que, en alguns casos, els que s’hi exhibeixen any rere any a Cadaqués recorden directament o es fan ressò de l’oriental invenció.
La vinculació del Mini Print amb la nanotecnologia i la nanociència d’avui en dia és ben planera. Els dos avancen ensems, es donen la mà. Una font més de fascinació.
Sembla que avui no podem fer res que no vinculi el coneixement filosòfic al poètic, l’artístic al de la ciència. Qui pot parlar doncs, avui, de desvinculació, de segregació i d’atomització en el si de la civilització pròpia de la modernitat avançada? Certament no ho trobareu en les obres que la Mercè Barberà aplega amb tant d’encert a Cadaqués, vingudes de tot arreu del món, en una constant conversa transnacional i translingüística, en l’aplec de gravats de petit format més gran del món, i en el racó més blanc i equilibrat de casa nostra.
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
El Mini Print Internacional de Cadaqués compleix aquest any la 30a edició. L’alt nivell de les obres exposades, la gran diversitat de tècniques emprades, la quantitat de països representats, el reconeixement de l’eficàcia de la seva organització per part de tants artistes participants, són, entre molts factors, els que han fet possible amb notable èxit la seva continuïtat. Durant aquests anys han participat 8.070 artistes de 91 països, i per això podem assegurar que l’existència del Mini Print és conegudíssima a tot el món per la seva antiguitat i per la constància de les seves anuals convocatòries.
L’Ajuntament de Cadaqués, representat pel seu alcalde Joan Borrell, ha col·laborat en la celebració dels 30 anys de l’existència del Mini Print amb un festiu sopar, convidant als residents a Cadaqués que d’alguna manera han contribuït a la seva continuïtat.
Escriptors de la presentació del catàleg, artistes guanyadors, artistes participants, poetes, col·leccionistes de miniprints, galeristes que fan possible la seva itinerància, junt amb els que durant anys han col·laborat i col·laboren en la seva organització, reunits en el Taller Galeria Fort van realitzar un acte emotiu, senzill i entranyable, en el que no va faltar una emotiva menció a Pascual Fort. La seva curiositat per saber què feien els artistes gravadors d’arreu el va portar a crear el Mini Print Internacional de Cadaqués ara fa 30 anys. El desig de que el Mini Print perduri integrat dins d’aquest acollidor i bellíssim poble que és Cadaqués el manifesten no només els seus habitants, sinó també els milers d’artistes participants que durant aquests trenta anys ens han visitat i que tantes vegades ens han expressat que la imatge de Cadaqués ha quedat vinculada a la seva memòria junt amb l’exposició del Mini Print com a dues coses indissolubles.
Les exposicions individuals dels artistes guanyadors de l’any anterior solen ser visitades per col·leccionistes i especialistes en obra gràfica, suscitant gran admiració i interès. Han assistit a les seves inauguracions, i exercit de jurat del 30è Mini Print: Reti Saks, d’Estònia; Merlyn Chesterman, del Regne Unit; i Leonardo Rial, de Vigo; amb els que hem compartit dies de coneixement, simpatia i bon humor, deixant-nos un record amistós i la promesa de tornar a Cadaqués una altra vegada. No vam poder comptar amb la presència de Verena Vernunft, Chikahide Saeki i Wojciecj Luczak, però les seves obres van ser igualment molt valorades.
Aquest any hem convidat com a membre del jurat a Mercedes Molleda, catedràtica d’Història de l’Art, i molt amablement ha acceptat. Els seus coneixements artístics i tècnics i el seu entusiasme pel Mini Print ens han acompanyat durant trenta anys i desitgem que en siguin molts més.
L’exposició ha viatjat de nou a Wingfield sota l’eficient tutela d’Ian Chance, artífex de l’èxit que aconsegueix durant anys en aquest bell lloc d’Anglaterra. Finalitzada l’exposició al Taller Galeria Fort de Cadaqués, continua la seva itinerància a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic de Pineda de Mar, on rep les visites d’artistes participants d’aquesta localitat i dels tallers de gravat propers, exercint el Mini Print la seva funció pedagògica i divulgativa. Sophie Cassard acull a la seva galeria l’Etangd’Art de Bages, a 4 km de Narbona, l’exposició del Mini Print per enèsima vegada. La seva gran professionalitat ha fet possible que la presència del Mini Print sigui esperada i desitjada com un fet establert dins del món cultural del sud de França.
Agraïm a la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales la seva col·laboració econòmica en l’edició d’aquest catàleg i la seva comprensió de la importància de la difusió internacional de l’art i dels artistes a través del Mini Print.
Ens emocionen tantes felicitacions rebudes pel 30è aniversari, però vull fer consar la meva admiració i agraïment als artistes participants, doncs sense la creativitat i bellesa de les seves obres el Mini Print no hauria pogut existir durant tants anys.
Us esperem de nou amb energia i il·lusió!