Arnau Puig Grau
Assagista i crític d’art
En un món, en una societat en la que estem tots predicant el repartiment comunitari i solidari dels béns, si deixem de banda els béns polítics i els econòmics –perquè sembla que siguin, per ara, els més difícils d’aconseguir, malgrat el reconeixement de tantes igualtats i fraternitats predicades–, aquells altres béns que es troben més a l’abast dels homes, i dels que en té també tanta necessitat com dels primers, són els béns culturals. En la mesura del possible, el llibre n’ha estat el gran distribuïdor, però gairebé simultani al llibre aparegué, a l’inici del primer trasbals real de les consciències, el gravat sobre planxa, aquell que permetia obtenir d’una forma donada prèvia la seva representació indeformable, per molt que se’n repetissin les imatges, fent possible així de transmetre-les i trametre-les entre tots aquells que en sentissin la necessitat de posseir-les i d’estudiar-les.
El gravat, primer sobre planxa, després sobre pedra, més tard sobre trama de fibra i, amb la implantació de la tecnologia als mitjans de reproducció –sense perdre, però, l’aura de la que es dolia Walter Benjamin– sobre qualsevol suport, fins i tot, fins ara, els electrònics, aquesta imatge en sèrie i seriada necessitava, tanmateix, que algú –en les seves més amples variants i varietats– la recollís i li atorgués també aquella aura de comunitat i de solidaritat comunicativa i creativa per la que tant malda la societat internacional dels homes i de les dones, en aquesta ocasió, reconeixem-ho, una mica restringida, perquè la volem expressament limitada als artistes, a aquells que quan treballen, a més, posen de manifest i expressen el seu tarannà, perquè, cert, el procediment o mitjà triat així ho permet, atès que malgrat que es tracti de reproduir en series infinites una imatge, aquella imatge oferta mai no és l’estricta imatge nascuda del disseny industrial, al que només li cal funcionar i no, a més, commoure, com és el que pertoca a tota obra d’art.
Això és el que promogué Pascual Fort, l’home emocionat per l’execució del gravat i per la creació de la imatge amb la intenció d’ésser oferta gravada. Però pel que fos –per qüestions econòmiques, polítiques, d’evitar l’excessiu compromís, la sobrecàrrega de treball conseqüència o resultat de l’amabilitat o de l’amistat–, en voler unir tots els homes i dones creadors del món, pensà que el gravat ho assoliria, ho faria possible, permetria que els uns es mostressin i es lliuressin als altres.
Així va néixer el Mini Print, un petit gravat entorn al 10 x 10 en un suport màxim d’un 18 x 18, on tots hi poden ser, amb l’única condició que la imatge sigui mecànica i tingui el desig de voler ser mirada, sentida i, si s’escau, posseïda.
Això ho permet el gravat, el Mini Print que ara es genera i s’agrupa entorn a Cadaqués, el lloc d’afecte i de distanciament que escollí Duchamp, però també on l’art modern a través dels seus artistes s’ha generat, crescut i expandit i que, ja traspassat el seu creador, els hereus de Pascual Fort mantenen viu —no podia ser d’altra manera—, en expansió.
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
La dinovena exposició del Mini Print Internacional de Cadaqués, 1999, s’ha caracteritzat per l’alt nivell tècnic i artístic de les obres presentades que mantenen, per no dir superen, la qualitat d’anys anteriors.
Durant els mesos de juliol, agost i setembre, les visites dels artistes participants al Taller Galeria Fort de Cadaqués, procedents d’Espanya, Anglaterra, Alemanya, França, Portugal, Dinamarca, Suècia, Noruega, Itàlia, Estats Units d’Amèrica, Índia i Canadà, ha estat un fet gairebé sorprenent i els seus elogis, felicitacions i desitjos que la mostra continui endavant han estat per nosaltres motiu de gran satisfacció, optimisme i agraïment.
Les exposicions dels artistes guanyadors de l’any anterior han estat un al·licient més per visitar el Mini Print i la presència dels autors el dia de la inauguració de les seves respectives exposicions ha fet possible l’intercanvi de coneixements tècnics i culturals entre ells i nosaltres.
Aquest any ens ha visitat i exercit de Jurat Noboru Sawai del Canadà i Marie Christine Dargent de França que han passat uns dies entre nosaltres deixant el record del seu saber, simpatia i amistat. Francesc Todó, artista plàstic, i John Brunton, fotògraf artístic, van accedir molt amablement a fer també de jurat.
Com cada any durant els mesos de maig, juny i juliol el Mini Print ha viatjat al “Wingfield Festival of Arts & Music” d’Anglaterra. Aquest any ha disposat d’una sala d’exposicions “Gallery I”’ dedicada exclusivament a mostrar els set-cents quaranta-set gravats que conformen l’exposició.
L’èxit de la mostra ha superat totes les expectatives. El director del “Wingfield Festival” Ian Chance, com cada any, ha passat uns dies del mes d’agost amb nosaltres, acompanyat de la seva dona Hilary i la seva filla Alice i ens ha explicat l’interès que desperta el Mini Print a Anglaterra, no solament en els visitants, que són nombrosos, sinó també en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió). Tot aquest interès fa que l’exposició de Wingfield estigui totalment arrelada a Anglaterra.
L’exposició del Mini Print va poder ser visitada, com cada any, a la galeria «L’Etangd’Art» de Bages. El ressò que desperta en les terres del sud de França augmenta cada vegada més gràcies a la dedicació de la seva entusiasta directora Sophie Cassard.
El nostre agraïment a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de Cultura Espanyol pel recolzament que donen a l’exposició del Mini Print concedint-nos unes subvencions que ens ajuden a difondre les bases de participació i sufraguen part de la futura edició del catàleg.
Estem ja preparant la nova edició del Mini Print Internacional de Cadaqués que té l’emoció de ser la de l’any 2000. La nostra intenció és la de continuar organitzant l’exposició almenys durant una nova dècada plens d’entusiasme i, com sempre, comptem amb la futura participació dels artistes gravadors que durant tants anys, amb els seus bells gravats, han fet possible donar a conèixer i difondre l’obra gràfica a través de la convocatòria anual del Mini Print Internacional de Cadaqués i que, amb el seu art, han aconseguit sensibilitzar i conquerir gents de tot el món.