FUNDACIÓ CAIXA DE PENSIONS
Presentació
La Fundació Caixa de Pensions es complau a presentar l’exposició «VI MINIGRAVAT INTERNACIONAL, CADAQUÉS 1986», que ofereix al visitant una extensa panoràmica de les diferents tècniques de gravació que els artistes d’arreu del món actualment utilitzen, i que inicia a Lleida una itineració que la portarà a altres poblacions catalanes.
La mostra es fa ressò del concurs que el proppassat estiu es va celebrar a Cadaqués i que, des del 1981, convoca anualment el Taller Galeria Fort. De forma gradual, aquesta convocatòria ha crescut en importància i ha passat del centenar d’obres a la primera edició a més d’un miler a l’actual. Des de la 4a edició la Fundació Caixa de Pensions ha assumit la difusió i la itineració d’aquesta exposició per tal de donar a conèixer arreu de Catalunya les aportacions artístiques que es realitzen en aquesta especialitat.
Un jurat internacional ha premiat, entre els sis-cents trenta participants, dotze artistes procedents de Canadà, Espanya, Anglaterra, Estats Units de Nord-amèrica, França, Itàlia, Japó, Noruega, Nova Zelanda i Turquia.
L’exposició recull, a més de les obres participants i de les premiades, els minigravats dels artistes guardonats en les edicions anteriors. Tot el conjunt, atesa la diversitat i la internacionalitat dels autors, constitueix un exponent incomparable de l’estat actual d’aquesta modalitat i dels seus conreadors més destacats.
Esperem que aquesta cita internacional permeti al públic majoritari d’apropar-se al petit món del minigravat, un full de paper que, a mans del gravador, es transforma en la manifestació més autèntica de la seva sensibilitat artística i que duu a dins la força i l’atracció de la creació contemporània.
Pasqual Fort
Taller Galeria Fort
La contemplació d’aquesta prolífera exposició de gravats de petit format planteja unes qüestions interessants i ben diverses, com ho poden ser: el perquè d’aquesta exposició; qui són els artistes que hi participen; quina raó els ha portat a practicar aquesta especialitat dins l’extens món de l’art; si practiquen, a més, altres disciplines complementàries; si són artistes professionals que, cridats per la convocatòria, s’han plantejat per primera vegada treballar el gravat o si són estudiosos de la tècnica d’estampació, i si posseeixen un tòrcul amb el corresponent taller; o bé si van a escoles o tallers professionals establerts; si els governs dels països representats protegeixen aquest art mitjançant escoles o amb ajudes directes als artistes; si les obres presentades són, en general, feines especialment realitzades per a participar al Minigravat de Cadaqués; si les obres ja foren pensades en petit format o si són la reducció d’una obra ja treballada abans en una altra escala; si se senten influïts per la tradició artística que hi ha a llurs països; quina tècnica prefereixen o practiquen la majoria d’aquests artistes; si hi ha diferència entre els països pel que fa a les tècniques emprades; si els artistes estan arrelats més aviat als grans centres de població o si viuen i treballen lluny d’aquests centres; i encara d’altres.
Hem intentat aclarir alguna d’aquestes qüestions a través dels 630 artistes que participen al «Minigravat Internacional de Cadaqués 1986» i els resultats del nostre estudi són els següents: el 37% d’artistes tenen la residència a la capital de llur país, i el 63% restant viuen dispersos a la resta de pobles i ciutats.
Hi ha casos, com el de Suècia, en què, de 28 artistes participants, només un viu a la capital, i la resta, en altres indrets. El país més equilibrat en aquest estudi resulta ser Mèxic, on, de 25 artistes participants, 12 viuen a la capital i els 13 restants fora d’ella.
La proporció es trenca en casos com el d’Espanya, en què la diferència és enorme. Els artistes de Madrid, com a capital, hi han participat en un 12%; però hi ha el cas de Barcelona, que hi té un coeficient del 40% d’entre tots els participants d’Espanya. Un cas similar és el dels Estats Units de Nord-amèrica, d’on no participa cap artista de la capital (Washington), d’entre els 75 que foren acceptats d’aquest país.
Tot això ens porta a considerar que la major part dels artistes que es dediquen a aquesta disciplina artística tenen una formació ancestral, i llurs coneixements vénen donats per l’ambient tradicional, més acusat a les ciutats petites, tot i que, avui, a les grans capitals hom intenta recuperar aquestes tècniques a través d’escoles, a les fundacions i a les universitats, amb ajuts atorgats a alumnes i a artistes.
Es veu ben clar que les obres pertanyen (majorment) a artistes que es dediquen professionalment a l’art gràfic. I s’hi constata que el 70% es dedica al gravat tradicional, essent una de les tècniques més emprades la de l’aiguafort (el 70%), i les altres la litografia (4%), la xilografia (14%), la serigrafia (9%) i el burí i la punta seca (3%).
També podem assegurar que les obres acceptades, exposades i reproduïdes en aquest catàleg han estat fetes expressament per a aquest certamen, i algunes d’elles no existirien pas si no hagués estat per la convocatòria anual llançada pel Taller Galeria Fort. Això recomforta, tant a l’organització com als artistes participants en aquest “VI MINIGRAVAT INTERNACIONAL DE CADAQUÉS» i a l’art gràfic en general.
Mercè Barberà Rusiñol
Taller Galeria Fort
La trajectòria que ens presenta l’exposició del MINI GRAVAT INTERNACIONAL, CADAQUÉS, al cap de sis anys consecutius que se celebra, sembla sòlida i impertorbable.
Cada any, durant el mes d’agost, al Taller Galeria Fort se citen, sense por de sentir-se defraudats, els amants de l’art en general i de l’obra gràfica original firmada en particular i, cada any, van a la percaça de les noves emocions que els inspiren les també noves obres dels més de sis-cents artistes participants que omplen les parets de la Galeria, amb les seves idees, formes i colors.
La seguretat que tant els artistes del món com els seus fans (ja se’ls pot dir així) no faltaran a la cita estableix la relaxada relació comunicativa pròpia de l’art, i el fet de ser Cadaqués el seu espai i el mes d’agost el seu temps la relaciona amb les vacances, el mar, el sol, l’acció lliure, el pensament i l’esperit. Tot això, de gran valor per a una millor visió i per a una assimilació dels factors artístics.
Però són moltes les persones, entre les quals hi ha la gran majoria dels participants, que, tot i sentir un profund interès per l’exposició, no s’hi poden acostar per factors diversos.
És per aquesta raó que la Fundació Caixa de Pensions, amb una visió clara de la importància d’aquesta mostra, ja fa tres anys que fa exposicions itinerants pels Països Catalans i edita el generós catàleg que les acompanya i que és tramès a cadascun dels artistes participants i als museus, universitats, institucions culturals, revistes especialitzades, galeries d’art, etc. de tot el món, aconseguint una gran difusió del certamen i de la quantitat d’obres que el componen.
Les exposicions itinerants són rebudes amb expectació i alegria i són una festa que honora les ciutats on se celebren i és que l’atractiu que exerceix la seva sòlida, segura i tranquil·la presència és tal, que tots els que, d’una manera o altra, contribueixen a fer-la possible pensen ja en la futura trobada amb el MINI GRAVAT INTERNACIONAL, Cadaqués 1987 per posar-se al dia en la qüestió d’estils, tècniques i idees.
La Directora del Departament de Belles Arts de la Northeastern University of Boston, impressionada per l’exposició durant la seva estada a Cadaqués, ha fet possible una exposició paral·lela amb les obres dels mateixos artistes representats en aquest catàleg durant els mesos de novembre i desembre de 1986 a la galeria d’art de l’esmentada Universitat.
Amb això hom comença a veure nous destins per a la MINI PRINT INTERNACIONAL, CADAQUÉS, que començarà a viatjar durant l’any 1987 no únicament per les nostres terres, sinó també per diversos museus, universitats i galeries del món.