FUNDACIÓ CAIXA DE PENSIONS
Presentació
L’exposició «V Minigravat Internacional» que la Fundació Caixa de Pensions té el gust de presentar ofereix al visitant una extensa panoràmica de les diferents tècniques de gravació que els artistes d’arreu del món actualment utilitzen.
La mostra es fa ressò del concurs que el propassat estiu es va celebrar a Cadaqués i que des de 1981 convoca cada any el Taller-Galeria Fort.
Enguany, el nombre de participants ha assolit la xifra de sis-cents vint-i-nou artistes provinents de quaranta-un països, i un jurat internacional ha premiat dotze obres d’artistes d’Àustria, Japó, Israel, Txecoslovàquia, Corea, Portugal i Espanya.
L’exposició recull, a més de les obres participants i de les premiades, els minigravats dels artistes guardonats en les edicions anteriors. Tot el conjunt, atesa la diversitat i la internacionalitat dels autors, constitueix un exponent incomparable de l’estat actual d’aquesta modalitat i dels seus conreadors més destacats.
Esperem que aquesta cita internacional permeti al públic majoritari d’apropar-se al petit món meravellós del minigravat: un full de paper que a mans del gravador es transforma en la manifestació més autèntica de la seva sensibilitat artística i que duu a dins la força i l’atracció de la creació contemporània.
Joan-Josep Tharrats
Artista i editor, membre del grup “Dau al Set”
Parlar de Cadaqués és memorar, a la vegada, les etapes més significatives de l’Art Modern. En els resums històrics i en les biografies dels grans artistes no hi sol mai faltar una menció d’aquesta privilegiada vila empordanesa. La melopea de noms és inexhaurible i ben sabuda: Picasso, Derain, Van Dongen, Eugeni d’Ors, Pichot, Rusiñol, Cases, Meifrén, Utrillo, Maillol, Dalí, Max Ernst, Duchamp, Magritte, Hans Arp, Buñuel, García Lorca, Mary Callery, John Cage, Max Bill, Santomaso, Hockney, Man Ray, Richard Hamilton, Joan Ponç… Tots ells, en instants inspirats del seu treball, han passat per Cadaqués. Es podria afirmar que si, en un moment donat, desapareguessin del món els vestigis de la cultura del segle xx i ens quedéssim, tan sols, amb la memòria del que s’ha produït en matèria d’art, al voltant del Cap de Creus, es podria reconstruir en gran part l’aventura de la plàstica dels nostres dies, sense oblidar les impulsions avantguardistes i els «ismes» pretengudament innovadors.
És en aquest ample recer de neguits i de quimeres, que ha estimulat sens dubte el desfermament capriciós de les forces de la naturalesa, per assolir el màxim esplendor visual, que s’ha inserit la manifestació «Mini-Gravat Internacional», creada per Pasqual Fort i que ja compta amb cinc anys de vida. En aquest espai de temps s’ha aconseguit una participació massiva que cap altra contesa hauria mai pogut sumar. Més de quatre mil obres presentades, és una xifra que acredita l’oportunitat i la bona acceptació de la trobada d’obres d’artistes de tot el món.
El gravat, amb les dimensions suggerides per Pasqual Fort, posseeix la facilitat de la tramesa postal i ens pot arribar dels més llunyans confins del món. Volant per l’espai, té un poder de seducció i de presència que no poden assolir les altres disciplines artístiques. L’estampació, acurada, realitzada o dirigida per la sensibilitat del mateix artista, encara que en un nombre de proves reduïdes, té una mena de facultat d’ubiqüitat. De Corea, la Índia, Nova Zelanda, Txecoslovàquia, Polònia, Suècia, Israel, Canadà, Estats Units, Mèxic, Brasil, Xile, Colòmbia, Guatemala, Equador, etc., més de cinquanta països del món, cada any, a Cadaqués, una mostra de les seves investigacions en el món de l’estampació. Hi ha un camp immens de possibilitats i d’imatges. Damunt el desert minúscul d’una fulla blanca de paper totes les peripècies són possibles: la línia decidida i incisiva del burí, les gradacions matèriques de l’aiguafort, els tons vellutats de la serigrafia, la precisió calculada de la litografia, els descriptius meandres del linòleum, les fortes empremtes de la xilografia que, actualment amb una renovada curiositat per l’expressionisme, ofereix curioses aportacions dels creadors nòrdics, germànics i japonesos, sense oblidar els procediments del gofrat, del paper perforat, comprimit, lacerat, raspat o amb additaments encolats.
El gust per la matèria és primordial. «La matèria ho domina tot –deia Joan Miró– estic contra totes les recerques intel·lectuals, preconcebudes i mortes». El gravat és un objecte que pot procurar una satisfacció tàctil, més pròxima del baix relleu i de l’escultura que de la pintura. A voltes, el que més s’admira, pot ésser allò que el gravador no hi ha posat, però que, miraculosament, ha intuit: la màgia dels espais buits, uns claps de serenitat.
Tot aquest món de petites meravelles és el que ens ofrena l’exposició «Mini-Gravat Internacional». Un compendiós museu, fàcilment transportable, que es conforma amb un espai reduidíssim però que té la força i atracció de moltes espectaculars lliçons de l’art que es fa avui dia, amb l’avantatge, aquesta vegada, que cap indret del món és inaccessible. Amb la seva peculiar bonhomia i paciència, fent-se escoltar en totes les ètnies culturals, Pasqual Fort ha sabut dialogar en el més universal dels llenguatges: l’expressió de la imatge en la més continguda definició.
Pasqual Fort
Taller Galeria Fort
Aquest «Cinquè Minigravat Internacional de Cadaqués» representa l’assoliment d’un període d’assentament (ja històric ara), que qualsevulla activitat artística es veu obligada a assumir.
És per això que ens congratulem d’haver sobrepassat aquest primer quinquenni d’acceptació, en el qual podem fer ressaltar, com a assoliments proposats i aconseguits, els següents:
- Cinc anys de convocatòries, més la present, per al Minigravat Internacional de Cadaqués, el 1986.
- L’augment constant d’artistes que hi participen, els quals, des de 170 acceptats l’any 1981, han passat a 628, el 1986.
- Paral·lelament a l’augment de participants, també s’hi ha incrementat el nombre dels països que hi són representats.
- La gran qualitat de les obres exposades, cosa que manté el nivell de la mostra i fa ressaltar l’augment de les obres realitzades en les tècniques més tradicionals (com la xilografia), la incorporació del Copy-art com a novetat i, en general, la gran profusió d’obres en color.
- Són innombrables els visitants –ja assidus– d’aquest certamen, tant a Cadaqués com a les exposicions itinerants que, organitzades per la Fundació Caixa de Pensions, visiten diverses ciutats, precedides per una encertada difusió a nivell popular i acompanyades per aquest complet catàleg oficial. Cadaqués, Barcelona, Esparreguera, Girona, Tàrrega i València n’han estat el testimoni durant la temporada 1984-1985.
- Són molts els artistes i els crítics d’art que s’han desplaçat des del Canadà, Japó, i d’Austràlia als EUA, a més dels que han vingut dels països europeus (França, Suècia, Alemanya, Suïssa, Itàlia, etc.) per poder contemplar les exposicions, cosa que representa un esforç i comporta un alt grau de comunicació molt important a nivell artístic, i també molt notable a nivell humà, sense que hàgim de negligir la part didàctica i el fet de fomentar la reactivació de l’art del gravat arreu del món.
Per tots aquests conceptes, i per altres que no esmentem per no fer massa llarga aquesta relació, el Minigravat Internacional de Cadaqués pot ser considerat com a un certamen anual del gravat de petita dimensió que, des de Catalunya i amb la participació de cinquanta països, forma part –d’una manera definitiva– de les activitats que, a nivell internacional, cal tenir en compte en el moment d’escriure la història de l’art dels nostres dies.
Només ens resta agrair la col·laboració dels artistes que hi participen, i a la Fundació Caixa de Pensions, l’organització de l’exposició itinerant i l’edició d’aquest catàleg.