Pilar Vélez Vicente
Vicepresidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art
El Mini Print Internacional de Cadaqués o la difusió del gravat des de Catalunya
El Mini Print Internacional de Cadaqués és, sens dubte, la iniciativa de més gran ressò fora de les nostres fronteres que s’ha impulsat des de Catalunya en els darrers decennis en pro del gravat.
No és exagerat fer una afirmació com aquesta car ara ja fa setze anys –xifra gens menyspreable– que Pascual Fort va emprendre una particular aventura amb l’objectiu fonamental de contribuir a una més gran difusió del món del gravat. “Apòstol del gravat” és una denominació que li escauria del tot. D’aleshores ençà, vora 9.000 artistes d’arreu del món han participat en el concurs i llurs obres han estat i són exposades en diversos indrets dels més allunyats racons, a més a més, és clar, de ser presentats cada estiu, de juliol a setembre, al Taller Galeria Fort de Cadaqués.
Amb els ulls en la mateixa fita, Pascual Fort impulsà també la creació d’ADOGI, Associació per a la difusió de l’obra gràfica internacional que aplega avui un gran nombre d’artistes gravadors. La seva tasca, rera la seva mort, és prosseguida avui per Mercè Barberà i Josep Fort, la seva muller i un dels seus fills, amb la mateixa decisió i idèntica professionalitat.
El valor cabdal del Mini Print rau en el fet que nombrosos artistes d’arreu participen i conflueixen en el mateix objectiu: no es valora tant el fer una exhibició de l’obra personal, sinó el contribuir a una acció “ecumènica” –per seguir amb el símil religiós– en pro de l’obra gràfica. Per això mateix es fa difícil comentar l’obra de cadascun dels participants, puix fóra inútil intentar-ho atès l’espai que ens és donat.
Una simbiosi de cultures plana sobre el mosaic de colors que conforma habitualment l’exposició que ens acull ben disposada sobre les parets de la galeria. Una gran participació d’artistes europeus, molts dels països de l’Est, que compten amb llarga tradició en el camp de la xilografia, però també d’Amèrica, tant del Nord com del Sud, d’on acostuma a haver-hi generalment una destacada representació, fins als artistes del Japó, d’alguns països africans i d’Austràlia. Trasvassament de tradicions, de formes i criteris plàstics són ben presents en l’heterogeni ventall del Mini Print.
Aquesta realitat tant diversa, tant des del punt de vista tècnic –car s’hi poden veure totes les tècniques del gravat i de l’estampació en el sentit més ampli: xilografia, linogravat, burí, aiguafort, aiguatinta, manera negra, litografia, gravat mitjançant tècniques informàtiques, etc.– com des de la perspectiva temàtica i formal –de la més estricta figuració a l’abstracció–, és un bon testimoni de com l’art contemporani és molt més ric del que de vegades ens volen fer creure. I és clar, és una magnífica mostra de les possibilitats del gravat al servei de la creació plàstica.
Així doncs, el Mini Print Internacional juga un paper clau en el món de l’obra gràfica encara no prou arrelada –per estrany o impossible que sembli– en l’àmbit artístic contemporani. La manca, per exemple, a Catalunya d’una revista especialitzada en aquesta temàtica n’és una bona prova. Per tant, operacions com el Mini Print no sols s’han de valorar positivament, sinó mantenir i encoratjar a aquells qui en són els responsables a seguir endavant. Si com deia al començament el Mini Print és l’única acció duta a cap des de Catalunya en pro del gravat que gaudeix d’un ressò internacional, cal que sigui possible la seva continuïtat. Esperem-ho
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
Com ha vingut sent costum durant els últims cinc anys, el Mini Print Internacional de Cadaqués ha començat el seu itinerari al “Wingfield Festival of Arts” a Anglaterra durant els mesos de maig, juny i juliol. És tal l’interès que desperta, que el seu director, Ian Chance, ha organitzat una presentació de l’exposició a Prades (França) durant el Festival de Música Pau Casals. Sembla que la presència del Mini Print en aquest festival tindrà continuïtat.
M’alegra molt constatar el fet que el Mini Print té un gran atractiu per a aquells que l’exhibeixen a les seves galeries i no tan sols desitgen continuar amb la mostra cada any, sinó que no dubten en col·laborar a l’hora de promoure nous itineraris per donar-lo a conèixer al més gran nombre d’espectadors possible. Tot el meu agraïment per tant d’esforç realitzat i tant d’interés demostrat.
L’exposició del 16è Mini Print Internacional en el Taller Galeria Fort de Cadaqués durant els mesos de juliol, agost i setembre ha estat molt visitada. Molts artistes participants estan motivats a venir des dels seus països a veure l’exposició. Per a alguns d’ells això ha esdevingut un costum i és per nosaltres un motiu de satisfacció el comptar amb la seva presència i poder intercanviar idees i impressions.
Les exposicions individuals dels artistes guanyadors de la convocatòria anterior són també cada vegada més esperades i visitades per col·leccionistes i especialistes en obra gràfica de tot el món, ja que el nivell de qualitat de les obres presentades desperta un gran interès.
Aquest estiu ens ha visitat l’Anne Dikmans en un viatge llampec que va durar el temps suficient per lliurar-nos la seva preciosa obra i fer de jurat. També l’Oliver, l’artista americà resident a Màlaga, va fer de jurat i va compartir el seu sentit de l’humor i simpatia entre nosaltres durant uns dies. Per a la Nobuko Kihira la tasca de fer de jurat va ser més senzilla, doncs ella està vivint a Cadaqués des de fa uns anys, i les seves visites a la galeria són constants. Lamentem no haver pogut comptar amb la presència d’Alamgir, Toshio Yoshizumi i Park Jeong-Ho. Els dos últims, malgrat haver dit que vindrien, van haver de cancel·lar el viatge a l’últim moment. Per tal d’equilibrar el veredicte del jurat amb un altre membre, vam convidar en Xavier Barral, professor d’Història de l’Art de la Sorbona de París, que molt amablement va acceptar d’exercir en la tasca difícil de seleccionar els sis artistes que representaran el 16è Mini Print Internacional de Cadaqués en lletres majúscules.
Durant el mes de setembre el Mini Print ha viatjat a Canet de Mar, on sempre és molt ben rebut i pot ser visitat amb facilitat pels barcelonins, donada la seva proximitat i fàcil comunicació. Durant els mesos de novembre i desembre, en el petit poble de Bages (França) situat a prop de Narbona, l’exposició va rebre una gran quantitat de visitants. Sophie Cassard, directora de la galeria “L’Etangd’Art”, reparteix el seu entusiasme pel Mini Print entre gran quantitat d’amics i clients. Finalment, l’exposició a Lleida durant el mes de desembre va ser un gran esdeveniment, gràcies a la calidesa de la seva gent i a l’interès mostrat per la seva organitzadora, Rosa Siré, professora de gravat de l’Escola Municipal de Belles Arts.
Tan sols em resta agraïr al Ministeri d’Educació i Cultura de l’Estat Espanyol l’ajut que any rera any ofereix al Mini Print, comptant amb la persona de Fernando Perera, director del Centro Nacional de Exposiciones com un dels seus millors vetlladors. Sense els ajuts ministerials possiblement el Mini Print Internacional de Cadaqués no podria continuar.
La seva continuïtat ve donada, en essència, per la presència dels artistes participants que ens brinden les seves noves investigacions tècniques en l’art del gravat, les quals no passen desapercebudes pels visitants que senten la inquietud per l’evolució de l’obra gràfica.
El nostre futur és aconseguir que, de nou un cop més en el 1997, el Mini Print es trobi entre nosaltres.