Francesc Miralles i Bofarull
Historiador de l’art
El Mini Print de Cadaqués i els mites del món del gravat
Cada any, quan arriba la mostra del Mini Print Internacional a Cadaqués penso en la quantitat de mites i llegendes que han configurat el món de l’estampa. Mites i llegendes que han conformat la rica història del món del gravat que avui coneixem.
Ara en recordo algunes. Una de les més apassionants és una història del taller d’Andrea Mantegna, en l’últim terç del segle quinze: va ser tal la importància econòmica que el gran taller de gravat d’aquest artista va aconseguir, que dos gravadors que van intentar independitzar-se i establir-se pel seu compte en la mateixa ciutat van ser apallissats ferotgement i denunciats a les autoritats de Mantua, que van obligar als dos eficients i independents gravadors a fugir de Verona. És possible que la importància comercial del taller fos la raó que fins a les darreries del segle setze es digués que Mantegna havia inventat el gravat: Malauradament, d’aquest geni renaixentista només se’n coneixen set estampes.
Històries, mites. Dunoyer de Segonzac, el tradicionalista artista francès, gran amant i gran creador d’aiguaforts, tenia una devoció tan forta per les planxes d’estampació que una vegada fet el tiratge les feia cobrir d’or. Convertia així una eina de treball en una peça d’orfebreria.
Mites, històries. Hieronynus Cock era un discret gravador i pintor flamenc que va organitzar a Anvers el taller més famós, actiu i ric del segle setze: ell va introduir aquella divisió del treball que va comportar el (del.) dibuixant; (pinx.) pintor; (inv.) creador del motiu; (fec.) fabricant; (sculp., inc.) gravador; (excud.) propietari de la planxa o editor. Tota una organització –In de vier Winden (Als quatre vents)– complexa, que era a les antípodes del concepte actual del gravat.
Llegendes. Si a Cock se li retreia haver abandonat i renunciat a la cultura i a l’art per crear un comerç internacional de gravat, la commoció a França fou molt forta quan van arribar a París, l’any 1745, les primeres estampes de Les presons, de Giovanni Battista Piranesi: es va escriure que mai ningú s’havia afrontat a les planxes de gravar amb el seu coratge, que era un visionari i un poeta, que donava al gravat accents no coneguts. Les presons van commoure tots els esperits, des del primer moment.
Mites, històries. No puc pas oblidar a Jacques Callot, el gravador de Nancy, que va ser el primer artista reconegut internacionalment, d’influència internacional també, només fent gravats. Tot el segle disset s’alimenta de les seves innovacions, de la mateixa manera que en vida a l’artista se’l disputaven quatre corts. L’èxit d’aquest artista va ser tan aclaparador que fins i tot en les novel·les va aparèixer el prototipus de personatge obsessionat en col·leccionar obres de Callot.
Llegendes, mites. Paul Gauguin, immobilitzat i ferit a conseqüència d’una de les seves freqüents baralles, crea un conjunt sorprenent –a Pont-Aven– de gravats sobre fusta que ens apropen al fons del terror dels cultes tahitians. Amb el seu anticonvencionalisme, l’inquiet i desconcertant artista va crear uns monotips on no existeix dibuix gravat sobre la superfície de la cara de la planxa que toca el paper d’impressió.
Però no vull allargar aquesta llista de fets que configuren la llegenda, la història, la mitologia del gravat. No cal allargar-la ara, doncs és interminable. Només vull dir que cal ampliar-la. I ampliar-la amb aquest esdeveniment que aquest any entra en la seva divuitena edició. Cal que el Mini Print Internacional entri en les llegendes i mites de la història del gravat. No de la nostra història del gravat: de la història general.
Hem de tenir present que ens trobem davant d’una iniciativa privada. No la promou cap entitat pública, cap estament oficial: va sorgir per l’impuls i l’entusiasme i l’esforç de Pascual Fort, sostingut i continuat amb la major eficàcia per Mercè Barberà. Història: se’n pot fer molta des d’aquell 1981, en que van participar-hi 192 artistes de 33 països fins aquest 1998, en que han participat 816 artistes de 54 països. Però més val deixar la història i entrar en el mite. Doncs en aquest concurs-exposició, en l’actualitat, són els guanyadors de cada edició els qui configuren el jurat de l’any següent. S’imposen els valors i els gustos de cada moment. Seguim en la mitologia: el premi consisteix en l’honor d’haver estat distingit pel jurat. No existeix altra compensació que aportar unes quantes obres a la mostra de l’any següent. Cal entrar en la llegenda: com en l’època antiga, els artistes s’esforcen en mostrar les seves virtuts i virtuositats.
Sembla un concurs on les muses hagin de dir l’última paraula.
Aviat es podrà explicar una història que tot seguit es convertirà en llegenda: «Tots els artistes dels últims cinquanta anys, començant a comptar el 1981, tots els que han esdevingut amb reconeixement, tots els que han obert finestres noves, tots els que en el camp del gravat han experimentat noves tècniques i propostes, tots els trobem en els catàlegs del Mini Print, aquella mostra internacional que va iniciar-se a Cadaqués i any rera any ens segueix suggerint i enlluernant».
El cas és que ara estem fent aquesta història per a que dintre d’uns anys neixi aquesta llegenda.
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
La característica més important que hem pogut constatar a l’exposició del 18è Mini Print Internacional de Cadaqués ha estat l’alt nivell de les obres presentades, causant admiració no només entre els artistes i públic visitant sinó, molt especialment, entre els membres del jurat, als que, segons ens deien, els resultava dificilíssim escollir entre tan bonics i interessants gravats.
L’increment de l’afició al col·leccionisme i el fet que obsequiar a familiars i amics amb un Mini Print ha esdevingut un costum han estat una constant en aquesta versió del Mini Print, i no només a Cadaqués sinó també a Barcelona, Anglaterra i França.
Com ja fa anys, el Mini Print ha viatjat durant els mesos de maig, juny i juliol al «Wingfield Festival of Arts & Music» d’Anglaterra, on l’interès per l’exposició va en augment així com el nombre de visitants. Durant el 1999 hi haurà grans canvis a Wingfield. Suposem que el mes d’abril ja s’hauran acabat les importants obres de remodelació i adaptació del gran espai de què disposen per a acollir galeries, aules de música, sales de conferències, residència d’artistes, etc. El Mini Print entrarà a formar part d’aquesta gran organització cultural que dirigeix el seu promotor i artífex Ian Chance. Des d’aquí els nostres millors desitjos d’èxit.
A Bages, França, l’interès pel Mini Print es veu incrementat pel ressò que la premsa i la televisió franceses han fet de la manifestació que omple les parets de la bonica i acollidora galeria «L’Etangd’Art» i són molts els visitants francesos i europeus que van a veure-la.
La gran novetat d’aquest any ha estat l’exposició del Mini Print a la galeria «Article 26» de Barcelona, situada a prop de les escoles d’Art, a la que han vingut els estudiants de les diferents tècniques de gravat que el Mini Print presenta, trobant idees, solucions i il·lusió per participar en les següents convocatòries. El nostre agraïment al matrimoni Vilallonga que tan amablement ens ha cedit la seva galeria de Barcelona.
Com cada any, les exposicions dels artistes guanyadors són un èxit i una festa alhora. Aquest any hem gaudit de la presència de Toshimi Kitano, Marina Mayer, Lars Holstrom, Angela Rolim i A. Balasubramaniam. Cadascun d’ells, amb les seves diferents formes d’entendre l’Art ens ha enriquit amb la visió de les seves obres, la simpatia de les seves paraules i la seva amistat. Tots prometen tornar algun dia a Cadaqués. Així sia! L’artista rus Vladimir Basmanov no va poder atendre a la cita, però els seus gravats van ser molt admirats.
Volem fer constar el nostre reconeixement al Ministeri d’Educació i Cultura del Govern Espanyol per subvencionar l’edició d’aquest catàleg i de les bases de participació. La Generalitat de Catalunya ha recolzat el Mini Print mitjançant l’enviament de les bases de participació. Rebi també el nostre agraïment.
No negarem que estem francament amoïnats per la continuïtat del Mini Print Internacional de Cadaqués. El seu finançament segueix éssent un problema. Les ajudes institucionals no són suficients i necessitem un mecenes amb urgència. Malgrat tot, no desesperem de trobar solucions i lluitem amb aquest ànim.
L’únic que no falla mai i ens omple d’alegria és el recolzament dels artistes participants i dels artistes que volen participar per primera vegada. És aquesta realitat la que ens ajuda a continuar amb l’entusiasme de sempre i amb esperança fins l’any 2000… com a mínim.