Ricard Planas Camps
Crític d’art i gestor cultural
Brots verds d’art
En el llibre 100 anys de pintura a Cadaqués (*) el pintor i dinamitzador cultural Joan Josep Tharrats s’esmerçà, amb bon encert, en fer un retrat de l’ecosistema cultural-artístic que representa aquesta vila emblemàtica catalana i de la Costa Brava. La veritat és que Cadaqués esdevé un dels escassos oasis on l’art hi ha anat transitant amb força i contundència des de fa segles, unes dècades amb més potència i d’altres amb menys. A hores d’ara estem en un període de reculada, no ens hem d’enganyar! La desmesura del capital i de la totxana “fàcil”, així com polítiques culturals erràtiques –quan n’hi ha hagut–, neguen sistemàticament la introducció de nous aires de modernitat en una població per ella mateixa del tot particular. El nou ric i la marabunta estan deixant fora a la cultura, el seu leit motiv. Cultura versus Turisme: debat de tensions vehements cada dia més clar i més vigent. Extrapolant molt, podríem afirmar que “sense cultura no hi ha turisme, però sense turisme sí pot existir la cultura”. Amb tot, les crisis tenen brots verds, i és que estem repensant de debò aquestes relacions tendencioses: comencem a entendre el patrimoni natural com a patrimoni, com una aposta cabdal pel futur (les urbanitzacions prop del Cap de Creus no hi ajuden gaire!). Però si parlem de brots verds, en una altra escala però sense desmerèixer en importància, i dins d’un marc de silent optimisme a contracorrent, hem d’anar a parar a una iniciativa privada, el Mini Print Internacional de Cadaqués; una gran alegria. Una iniciativa familiar, molt rumiada, meditada i que contínuament es va modificant per prendre el pols a la “postmodernitat líquida”, sense fer-s’hi mal, però això sí, amb mà ferma! I com tot, sempre queda recorregut per a la millora, que se sap i s’intueix any rere any, acomplint més de tres dècades.
El primer cop
Ja fa uns anys, més dels que em penso, caminava tranquil·lament pel carrer Hort d’en Sanés de Cadaqués, un epicentre d’art. Hi transitava per primer cop amb el neguit de descobertes secretes. Ulls nous, ulls verges, ulls de redescobertes que només els nens et poden tornar a fer aflorar. I, xino xano, el primer amb què em vaig topar fou la galeria de l’italià Lanfranco Bombelli, la galeria Cadaqués, un altre referent indispensable del segle XX, a nivell no només de Cadaqués sinó peninsular, i que ara dirigeix l’Huc Malla. Un cop visitada l’exposició que havia organitzat, el propi Bombelli, implicat i apassionat col·laborador del Mini Print –cada any feia una obra expressament–, a banda de galerista, arquitecte i artista d’art concret, em va conduir uns metres més enllà… i inevitablement vaig acabar davant d’un tòrcul gegant: el Mini Print. L’esdeveniment es desenvolupa en el Taller Galeria Fort, nom que rep de Pascual Fort, un altre mestre i artista excepcional, i fundador de tot el tinglado. Així doncs, tot lligava. Les retines hiperestimulades ploraven colors, restaven sadollades d’impressions cromàtiques de colors i tendències diverses; un eclecticisme, diguem-ne, ben entès. Aquella munió de països i nacionalitats aglutinats com un patchwork en dues plantes em va fascinar com, no puc negar-ho, em va aclaparar barrocament la vista. Quilos d’imaginació condensada per mitjà d’una tècnica antiga i moderna ensems. Va ser reveladora la visita, com l’amabilitat de les Mercès, mare i filla & company, que piloten amb destresa aquest gran oasi cadaquesenc després de la mort de Pascual Fort. Minuts més tard, l’Eduard Arranz-Bravo, un altre insigne de Cadaqués i amb una obra gràfica extensa –sempre li ha donat una especial èmfasi a aquesta modalitat–, em va acompanyar al seu taller, davant per davant del Taller Galeria Fort. Així doncs el passat i el present coincideixen, els retrobo cada any amb delit per noves descobertes i petites compres aptes per a totes les butxaques, en un bon exercici de socialitzar la cultura i l’art. Un esdeveniment ja patrimoni immaterial de Catalunya. Per molts anys Mercès!
(*) “Cent anys de pintura a Cadaqués” Tharrats, Joan Josep. Parsifal Edicions, 2007. ISBN 84-95554-27-5.
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
L’exposició del 32è Mini Print Internacional de Cadaqués l’han conformat 751 artistes que s’expressen a través de l’obra gràfica. Les seves belles obres han ofert al visitant la possibilitat de conèixer i entendre les diferents tècniques que els artistes de tot el món utilitzen en l’actualitat.
La inauguració de l’exposició al Taller Galeria Fort va comptar amb la presència de l’alcalde de Cadaqués, Joan Figueras, bon coneixedor i admirador del Mini Print.
La difusió del certamen a través de les efectives tecnologies de la comunicació actuals fa possible que l’exposició al Taller Galeria Fort convoqui multitud de visitants, amants de l’art, que estableixen una relació comunicativa relaxada, influenciats pel mar, el sol i el sentiment de llibertat que es respira a Cadaqués i que ajuda a una millor assimilació dels factors artístics.
Com cada any, ens han visitat artistes participants i públic en general d’un gran nombre de països. Ens ha cridat l’atenció l’augment de famílies procedents d’Estats Units i Austràlia, així com una major presència de gent jove, molt interessada.
Les exposicions individuals dels sis artistes premiats en l’edició anterior desperten un interès especial pel fet de comptar amb ells en les seves inauguracions. La seva assistència fa possible establir intercanvis de punts de vista culturals, tècnics i d’amistat. Hem comptat amb la presència de la catalana Núria Calsapeu, els japonesos Kyoshiro Takahashi i Noriaki Kondoh, l’australià Andrew Donohoe i el belga Roger Dewint, que han exercit de jurat de la 32a convocatòria i han triat els sis artistes guanyadors que esperem conèixer l’estiu que ve. Sentim l’absència de María Fernández Rivas, que per diversos motius no va poder venir a Cadaqués, però tant les seves obres com les dels seus companys van merèixer els millors elogis de gent entesa en la matèria i l’admiració de tots.
De la mà d’Ian Chance, l’exposició ha estat present a Anglaterra, en el bonic lloc de Wingfield Barns, durant juliol, agost i setembre. La seva proximitat a la ciutat de Cambridge facilita que desperti no només un gran interès artístic, sinó també didàctic.
La “Fundació Tharrats d’Art Gràfic”, amb seu a Pineda de Mar, rep amb creixent expectació les obres que conformen el Mini Print durant octubre i novembre. La seva situació, propera a Barcelona i a altres pobles del Maresme, facilita també que sigui molt visitada. Agraïm a la fundació i a l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, el seu interès pel Mini Print, la continuïtat del qual es veu assegurada gràcies al seu suport.
La galeria L’Etangd’Art de Bages, prop de Narbona i dirigida per Sophie Cassard, acull el Mini Print durant els mesos de novembre, desembre i gener, alegrant amb la seva presència les festes nadalenques. Molts artistes participants de França i Europa visiten el Mini Print a Bages, i molts descobreixen així aquest bellíssim poble francès.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través dels seus Serveis Territorials de Barcelona, ha col·laborat en l’edició d’aquest catàleg. Agraïm moltíssim el seu ajut en aquests temps difícils i la seva comprensió de la importància de la imatge de Catalunya que el Mini Print transmet al món a través de la seva difusió i internacionalitat.
Les meves últimes paraules sempre van adreçades a tots els artistes participants que amb les seves belles obres fan possible el Mini Print Internacional de Cadaqués. La meva admiració i respecte per tots ells i pels que, així ho espero, conformaran la propera 33a edició.