Pitu Gómez Canals
Dissenyador gràfic
Finestres
Des dels camps que l’envolten, la visió del poble és la d’un mur de pedra seca foradat per centenars de finestres. En cada una d’elles s’emmarca la contradicció permanent dels éssers humans que es debaten entre la calma d’una existència a recer i el neguit d’una vida a la intempèrie. Dins i fora. Llum i ombra. Calma i angoixa.
És per això que n’hi ha de tota mena. Unes enyoren l’horitzó. Les altres, l’empara de la llar.
Fixeu-vos-hi bé. El gos d’en Pau treu el cap per la finestra. El seu udol l’acompanya com un baix continu.
Hi ha una casa encarada al nord. El cerç es cola per un dels finestrals i tanca els porticons del dormitori. El cop sec desperta els més grans, que avui encara tremolen en cada espetec.La Joana de cal forner pren el sol a la finestra de l’habitació. La seva pell retindrà per sempre l’olor de pa de la casa on va néixer.
A l’interior d’unes golfes hi ha una bombeta que s’encén i s’apaga. En Pere, el més petit de ca la Quimeta, descobreix la màgia de la llum i s’imagina com deu ser que el dia i la nit, el sol i la lluna, s’il·luminen.
La Mercè està contenta, somriu als qui passen i pica de mans.
A ca la Teresa banyen els més menuts. De les sabates foradades en surt una platja plena de botons.
No sé qui és aquella nena que surt volant per una finestra i persegueix un ramat de cabres.
Tampoc sé qui és aquell home que bada amb els núvols que passen ni aquella dona trista que torna de viatge i mira desconsolada l’horitzó.
Amb un mirall a la mà i les galtes ben maquillades, la Pepa fa lluernes a la finestra d’en Josep.
Tot això només passa a l’estiu. Perquè a l’hivern, quan el fred fa serrar les dents i el dia s’escurça, els carrers són buits i les finestres dormen a recer del vent i dels forasters.
A la ciutat també n’he trobat de finestres, però de les de la ciutat millor no en parlo. També hi ha balcons, com els del carrer on vaig néixer. Tot i que són cosins germans, els balcons són més presumits i els agrada vestir-se amb barrets de flors els dies de festa.
Torno a Cadaqués després d’un passeig per la Terra Alta i em retrobo amb la mateixa sensació que m’ofereixen les finestres del poble. Centenars de finestres recollides en el petit cau de l’Hort d’en Sanés, on en cada interior s’amaguen les passions, les angoixes i les alegries dels seus autors. Només cal un ull tafaner per a descobrir-les. Fixeu-vos-hi bé.
Són fragments que expliquen com el retorn i el viatge, l’empara i el desconsol, la veritat i el somni alimenten aquest esperit creatiu carregat de memòria.
Per a un Pau i un Riba
Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués
Vull començar aquestes línies fent constar la inalterable perseverança i vitalitat amb què el Mini Print Internacional de Cadaqués es manifesta, malgrat el transcurs del temps des del seu inici l’any 1981.
El nivell artístic i tècnic de les obres que rebem continua sent extraordinari, reflectint l’exploració de noves tecnologies. L’ús de materials més ecològics i l’experimentació amb nous àcids, tintes i papers sobre noves planxes, més fàcils de gravar, obren nous horitzons en el món de l’obra gràfica contemporània.
L’exposició al Taller Galeria Fort de Cadaqués ha rebut una gran afluència de visitants, tant locals com internacionals, especialment dels diferents estats d’Amèrica del Nord. Donem la benvinguda a tots ells, ja que el seu entusiasme i admiració nodreixen de vida el Mini Print.
Aquest estiu l’artista anglès Arvon Wellen ens ha deixat. Va guanyar el Mini Print l’any 1992 i va venir a Cadaqués per fer de jurat. El poble el va entusiasmar i va decidir quedar-se a viure entre nosaltres la resta de la seva vida amb la seva esposa Jude. La seva pèrdua ha estat molt dolorosa per tots els que el vam conèixer.
Enguany, hem tingut el privilegi que tots els guanyadors de l’edició anterior del Mini Print hagin format part del jurat d’aquesta 43a edició. Han estat la Josy Malagrida, de Barcelona, la Marianne Badertscher, de Suïssa, en Luciano Segurajáuregui, de Mèxic, i en Kevin Cummins i MB Flanders, tots dos dels Estats Units. Les seves exposicions personals han aixecat gran interès i han estat molt ben rebudes.
L’exposició del Mini Print Internacional de Cadaqués a Wingfield Barns (Anglaterra) continua sent rebuda amb entusiasme pel públic anglès, consolidant la seva presència estable a la regió. Expressem el nostre agraïment a Ian Chance per la seva dedicació continuada i entusiasta en aquesta iniciativa.
La itinerància del Mini Print Internacional de Cadaqués ens porta a Pineda de Mar, a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic, on l’exposició és àmpliament esperada per artistes i públic de tota la comarca del Maresme, oferint una oportunitat única per als participants per a visitar-la i compartir les seves experiències.
Posteriorment, el Mini Print viatja a la galeria l’Etangd’Art de Bages (França), durant les festes nadalenques. Aquesta itinerància atreu nombrosos visitants de pobles i ciutats europees, rebent una notable cobertura de ràdio i premsa que amplifica la seva difusió.
Aprofitem aquesta oportunitat per expressar el nostre sincer agraïment a la premsa local, com La Vanguardia, el Setmanari de l’Empordà, El Punt Avui, i l’Hora Nova, així com les revistes Bonart i Revistart, per la seva inestimable contribució en la difusió de les diverses activitats organitzades pel Mini Print durant tot l’estiu.
Finalment, desitjo expressar la nostra profunda gratitud pels nombrosos missatges entusiastes rebuts tant d’artistes com del públic en general, expressant la seva admiració per la continuïtat i l’essència única del Mini Print Internacional de Cadaqués. Són aquests artistes participants els qui ho fan possible.
Sempre els esperem amb il·lusió.
Seguim endavant!