ARXIU / 2015 / Textos

Albert Mercadé
Historiador i crític d’art

Gravar al segle XXI

El gravat és una de les expressions més altes de la nostra civilització. Irrompé tardanament a l’ordre de les arts, però la seva entrada va ser revolucionària, permetent la popularització del sempre altiu gènere artístic. Des de la seva expansió popular, les diferents variants sorgides en el curs de la modernitat van contribuir a transformar decisivament la plàstica europea de més avançada. L’aiguafort va permetre difondre les clandestines i premonitòries visions oníriques de Goya o Rembrant; els ukiyo-e japonesos aportaren noves perspectives de captar el món als impressionistes i postimpressionistes; la xilografia alemanya medieval va dotar de nous recursos expressius als expressionistes alemanys; la litografia va donar noves tonalitats, planes i comunicatives, als pintors modernistes; i la serigrafia, a l’expansió del pop art. Però què significa gravar al segle XXI?

Certament, la irrupció de l’era postmoderna –vaporosa, líquida, conceptual– s’ha endut per endavant aquelles arts més vinculades al món físic i a l’ofici –en benefici del món ideàtic i cognitiu. Així, gravar al segle XXI –com el pintar o l’esculpir– l’hem de definir com un ofici de resistència, i a aquells que difonen i defensen la disciplina, uns resistents, com així mereixen ser tractats els fundadors i valedors del Mini Print Internacional de Cadaqués. Tant en Pasqual Fort com la Mercè Barberà entengueren que, certament, als anys setanta era una art minoritària o poc reconeguda pels alts estaments artístics, però que en canvi era silentment i íntimament professada per una gran quantitat d’artistes de primer rang. I així es donava, probablement, perquè era i és una art que en la seva pràctica aporta unes grans propietats formatives i cognitives en l’ofici i el contacte físic amb l’obra.

En un món virtual i vaporós hi ha una gran fam d’experiència espacial i tàctil, que és una etapa decisiva per a l’experiència real del coneixement. Els orígens artesanals del gravat i la seva perserverància manual mantenen el creador, d’ahir i d’avui, fermament arrelat al treball i a la fisicitat del món; la seva naturalesa comunicativa humanitza les arts i, en conseqüència, civilitza l’artista i la realitat. I en darrer terme, les reduïdes dimensions que el gènere encara avui demana estimulen el cultiu de la humilitat artística, en un sa exercici d’experimentació condensada.

Prova d’aquesta realitat és l’èxit de convocatòria que sempre ha gaudit el certamen del Mini Print: a la primera edició del 1980 ja es van inscriure més de 190 participants, i en els darrers anys la participació sempre ha rondat els 700. En total hi han concurregut més de nou mil artistes, i entre ells no han faltat creadors reconeguts, com Tharrats o Narotzky; i sempre ha rebut el suport sincer d’artistes com Ràfols Casamada o Antoni Llena, i de la plana major de crítics d’art del país, com Daniel Giralt-Miracle, Corredor Matheos o Arnau Puig, conscients de la singular condició de resistència del certamen, que és el que aplega més gravadors de tot el món. I és que al Mini Print hi arriben anualment propostes provinents de les quatre cantonades del planeta i convoca totes les diferents tipologies i varietats de gravats existents i per existir, des de les més tradicionals fins a les més experimentals, com l’electrogravat o el gravat digital. L’esdeveniment és volgudament eclèctic, però mai hi regna la disbauxa creativa, sinó que sempre hi trobem la tranquilitzadora dosi d’ordre, gust i qualitat que fan d’aquesta ineludible cita estiuenca una plàcida, cosmopolita i enriquidora festa de l’art.


Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués

Des de fa trenta-cinc anys, l’exposició del Mini Print Internacional de Cadaqués ofereix al visitant una extensa panoràmica de les diferents tècniques d’obra gràfica que els artistes d’arreu del món actualment utilitzen per expressar amb llibertat les seves idees, tan imaginatives i diverses que fan possible que els milers d’espectadors de Cadaqués, Pineda de Mar, Wingfield i Bages gaudeixin d’un coneixement plàstic i estètic difícilment repetible.

Aquest any, amb motiu del seu 15è aniversari, la revista Bonart ha atorgat uns premis en reconeixement de trajectòries artístiques d’èxit i de compromís. El Mini Print ha rebut un premi per la projecció de l’obra gràfica durant més de tres dècades, des de Cadaqués i Barcelona al món, amb esperit innovador, transfronterer i plural. Agraïm als editors Anna Maria Camps i Ricard Planas la sol·licitud amb què publiquen sempre les notícies relacionades amb el Mini Print i, en especial i amb molta emoció, la concessió d’aquest premi cultural, donada la importància i ressò de la revista Bonart a Catalunya, que ha sabut valorar el significat de la continuïtat del Mini Print Internacional de Cadaqués i el que representa dins de la cultura catalana. Volem deixar constància del reconeixement en nom de tots els artistes participants al llarg de tants anys, de les galeries de tot el món que els han acollit i de l’organització, que rep amb aquest premi un cop de moral i d’optimisme que ens motiva a esforçar-nos perquè el Mini Print Internacional de Cadaqués continuï amb èxit. Gràcies!

Com cada any, les exposicions personals dels artistes guanyadors de l’edició anterior han despertat molta curiositat en la nostra galeria de Cadaqués. Aquest estiu ens han visitat els artistes Aidan Flanagan d’Irlanda, Tanya Yordanova de Bulgària, Yasuko Tachi del Japó, Irene Podgornik Badia d’Itàlia, Rosemary Mortimer de Nova Zelanda i Hortensia Pérez Cuenca d’Espanya.

La presència dels artistes en les seves inauguracions dóna peu a una intensa comunicació sobre el coneixement de les seves tècniques i els motius artístics i creatius que les fan possibles. Tots ells ens han deixat un sabor dels seus països, fins i tot gastronòmic!

El Mini Print Internacional de Cadaqués ha viatjat al centre d’art Wingfield Barns al Regne Unit, com sempre gràcies a l’interès que li dedica Ian Chance, qui fa possible que l’exposició sigui esperada, visitada i també elogiada en els mitjans de comunicació.

El Mini Print Internacional de Cadaqués com cada any s’ha exposat també a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic amb el beneplàcit de l’ajuntament de Pineda de Mar i amb l’especial interès del seu alcalde Xavier Amor. Al llarg de la mostra a la Fundació, ubicada al Maresme, comarca que acull interessants tallers d’obra gràfica, l’exposició rep la visita dels seus habitants i de molts artistes participants.

De mitjans de novembre a mitjans de gener, l’exposició és acollida per la galeria l’Etangd’Art de Bages, a França, on cada any és visitadíssima, doncs coincideix amb els dies de vacances de Nadal per a grans i petits. El prestigi de la galeria l’Etangd’Art dirigida per Sophie Espagno-Cassard ens honora amb la seva col·laboració.

Com sempre també, vull mostrar la meva admiració i reconeixement als artistes participants, que són els principals autors d’aquesta aventura cultural que és el Mini Print Internacional de Cadaqués.

Tots plegats ho aconseguirem de nou. Us esperem!