ARXIU / 2003 / Textos

Salvador Alsius
Periodista, professor de la Universitat Pompeu Fabra

Amb aquell punt de passió

A mi, personalment, el que em convenç més del Mini Print és la Mercè. A veure, m’explico. Vivim uns temps en què gairebé res no és el que sembla i on la faramalla acostuma a passar pel davant, o fins i tot a amagar, les coses autèntiques. Mira que n’hi arriba a haver de pedants, d’orgullosos, de falsos, de pocasoltes i de saltataulells. Per això s’agraeix trobar algú que faci les coses amb allò que els antics en deien consciència. O diguem-ne dedicació, o tenacitat. I amb el punt de passió que cal posar a certes obres humanes. Doncs bé, quan a principi de cada estiu em deixo caure pel Poal, em fico al Mini Print i la Mercè m’explica quants artistes han participat a la nova edició, i m’ensenya el catàleg de l’anterior, i em deixa veure els gravats dels artistes que van guanyar, renovo la meva fe en l’empresa. Els seus ulls i la seva veu ho diuen tot amb tanta il·lusió, amb tant d’afecte, amb tanta convicció…

M’afanyo a dir que ja sé que les coses importants no es fan només a base de voluntat. Les bones obres, potser sí, però les obres bones necessiten alguna cosa més. Necessiten, potser, intel·ligència, dedicació, i bona gestió. Tot això ho dono per descomptat. Hi és, i des de fa molts anys. I no em refereixo només, és clar, a les obres exposades, sinó a aquest petit miracle que representa fer, estiu rere estiu, aquest mosaic increïble. Us ho imagineu? Al darrere de cada peça hi ha cartes, paquets certificats, anades i vingudes, confecció d’etiquetes, cartolines, ganxos… Una feinada per fer-se’n creus. Però que, insisteixo, no seria possible sense l’empenta d’aquesta dona que l’unica cosa que té de menuda és l’anatomia.

Jo d’art no hi entenc gaire. Confesso que no sempre sé distingir el gra de la palla, i que m’atabalo quan sento parlar de litografia, de linòleum, d’aiguafort o de punta seca. Però sóc el primer a quedar fascinat per la varietat de temes i d’estils que es poden apreciar en aquestes parets. I cada estiu passo per la galeria unes quantes vegades acompanyant altres persones que visiten ocasionalment Cadaqués. Tothom, sense excepció, queda fascinat. Uns, llecs com jo, per les explicacions que els donen tantes vegades com cal, la Mercè o un dels seus fills. Altres, majoritàriament, per l’interès intrínsec que reconeixen en la proposta.

Hi ha moltes maneres de mirar-se el Mini Print. De pressa, a poc a poc, sols, acompanyants, en silenci, fent comentaris, a cop d’ull, triant un gravat, pensant en un mateix, pensant en una altra persona… Per això a mi m’agrada anar-hi uns quants cops cada any, i sempre hi descobreixo alguna cosa nova o diferent, en una sala tan petita. De vegades fins i tot, m’hi he divertit mirant-me, enlloc de les obres penjades a les parets, la manera de fer i de comportar-se d’altres persones, sobretot si es tractava d’algú que hi havia anat a raure per primer cop.

Però de tot plegat n’acabaré destacant dos trets. Un és que el Mini Print trenca d’una manera notable la il·lògica lògica comercial que domina el món de l’art. Si li ho demanen a la Mercè els ho sabrà explicar millor que jo. Aquí, per anar de pressa, ho diré amb un exemple. Es pot trobar, l’un al costat de l’altre, un gravat d’un artista suís i un altre de romanès. El primer val cent cinquanta euros; el segon, vint-i-cinc euros. ¿Què vol dir, això? No és una qüestió de qualitat, per descomptat; ni tampoc del prestigi de les respectives firmes. Probablement no vol dir res més que els dos artistes viuen en dos països on els respectius nivells de vida, com sol dir-se, són molt diferents. Això equival a dir que el qui es passeja pel Mini Print amb la intenció de comprar alguna obra que li cridi l’atenció, s’haurà de despullar de qualsevol prejudici o esnobisme. La relació qualitat-preu és aquí un afer entre l’artista i el possible comprador, sense mediacions artificioses.

L’altre tret té a veure amb aquella paraula tan usada darrerament, la globalització. Seria divertit poder fer el següent experiment. En un mapamundi dibuixaríem amb un color les línies que unirien els llocs de procedència de totes les obres amb Cadaqués; i amb un altre color, Cadaqués amb cadascun dels llocs del món on han anat a parar els gravats venuts. Estic convençut que el resultat seria enlluernador. Jo, particularment, el darrer estiu me’n vaig endur cinc gravats procedents d’artistes de Polònia, de Xile, de Gran Bretanya, del Japó i de les Illes Canàries i els vaig dur com a regal a persones de diferents països que sabia que trobaria en un congrés. Vet aquí una de les cares amables de la globalització, no us sembla?


Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués

Com ja és tradicional, l’exposició del Mini Print Internacional de Cadaqués ha comptat aquest any amb la participació d’artistes dels cinc continents. L’exposició, d´un magnífic nivell tècnic i formal, destaca per la quantitat de diferents tècniques emprades entre les quals apareix, d’una manera discreta encara, l’art digital. Aquesta nova tècnica que permet formes d’expressió molt originals no és encara del tot ben acceptada pel públic i per alguns crítics. Els mitjans tradicionals continuen sent molt valorats i estimats i mantenen el seu poder de seducció.

Durant l’exposició del Mini Print al Taller Galeria Fort de Cadaqués s’han realitzat les exposicions individuals dels artistes guanyadors de l’any passat, que han estat visitadíssimes i molt admirades. La presència dels artistes durant la inauguració de les seves respectives exposicions, és un gran al·licient per rebre nous coneixements, tant tècnics com històrics, dels costums del seus respectius països.

Aquest any ens han visitat i han exercit de jurat: Roger Limbrick d’Anglaterra, Maria Nichita de Romania, Elvyra K. Kriauciunaite de Lituània, Anna Vilarrubias de Catalunya i Sebastiao Gomes Pedrosa del Brasil. El suís Stephane Zaech no va poder viatjar a Cadaqués però les seves obres van ser molt admirades.

Durant els mesos de maig, juny, juliol i mig agost, el Mini Print ha estat exposat al «Wingfield Arts Festival» d’Anglaterra. Com cada any els mitjans de comunicació han donat un ample ressò de totes les variades activitats del festival entre les que el Mini Print té un lloc de preferència.

La Galeria «L’Etangd’Art» de Bages, França, dirigida por Sophie Cassard acull el Mini Print amb l’interès i entusiasme de sempre durant els mesos de novembre, desembre i mig gener. Són moltes les persones del sud de França que tenen per costum visitar l’exposició durant aquestes dates i gaudir del bell paisatge que aquest poble els regala.

L’existència del Mini Print Internacional de Cadaqués és possible gràcies a la generosa subvenció concedida pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports de l’estat espanyol, que aquest any ha permès la completa edició d’aquest catàleg, i a l’ajut de la Direcció General de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, que ha contribuït a la difusió del certamen per tot el món.

Per últim fem constar el nostre reconeixement i simpatia pels artistes participants. Sense ells el Mini Print no existiria i amb les seves belles obres omplen de vida i color les parets de totes les galeries que l’acullen. Esperem comptar amb la seva participació en la futura exposició que ja estem convocant amb entusiasme i esperança.