ARXIU / 1997 / Textos

Xavier Barral i Altet
Catedràtic d’Història de l’Art – Antic Director General del Museu Nacional d’Art de Catalunya – Membre de l’Institut d’Estudis Catalans

El Mini Print entre internacionalitat i identitat

El Mini Print Internacional és tant una institució a Cadaqués com una originalitat a Europa. És un veritable fòrum cultural i un lloc de trobada per a artistes d’arreu del món. La particularitat ve donada pel format de les obres exposades: gravats de tota mena, executats amb les més variades tècniques, però de petites dimensions. L’èxit és cada any més gran, les confrontacions més variades. El Mini Print és, sense cap dubte, la manifestació periòdica més internacional de Cadaqués.

Aquest any s’hi han reunit 816 artistes de 61 països, distribuïts, pel que fa als orígens, entre els cinc continents. Quina altra manifestació cadaquesenca o catalana pot oferir tanta diversitat, tanta varietat? El Mini Print permet de copsar, millor que totes les biennals o triennals, l’evolució de l’art, de prendre el pols de les tendències més arriscades, de les aspiracions dels més joves. Si des de Catalunya volem saber quin art es fa actualment a les noves nacionalitats sorgides dels conflictes bèl·lics, de les tensions ètniques o de la democratització d’antigues dictadures és ben senzill de treure profit de l’enorme esforç que suposa l’organització del concurs de gravat de petit format de Cadaqués.

Els artistes més coneguts hi exposen com un exercici de modèstia en front de la tècnica. Els més cadells, fins i tot estudiants de Belles Arts, hi fan la seva primera sortida al món. La confrontació és total, democràtica i molt rica. Què domina? La internacionalitat o les diverses tradicions arrelades en els orígens naturals i culturals de cada artista? L’obertura de l’acarament permet als visitants de jutjar segons la seva sensibilitat i coneixements.

A mi em sembla que ens trobem davant un reflex molt exacte de la realitat política i sociocultural del moment. L’aspiració a la internacionalitat, a la universalitat es barreja amb un reforçament de les referències identitàries. En el cas del Mini Print, aquestes es tradueixen en els més mínims detalls de cada obra, que van des de la tècnica i la manera de treballar-la a la iconografia, per exemple. En el fons, un dels aspectes més fascinants del concurs cadaquesenc és precisament veure fins a quin punt, amb quina força, aquestes obres tradueixen la personalitat individual de cada artista, la col·lectiva identitària malgrat exilis i desplaçaments, i el substrat, el pòsit referencial, conscient o inconscient, de l’elaboració i de la progressió artístiques seculars de cada lloc.

A més a més, però, aquest any 1997 és, per al Mini Print, un any molt especial. Pascual Fort va ser l’ànima de la manifestació i d’una manera intangible continua presidint-la, inspirant-la i seleccionant les millors obres, a través potser de l’ull, dels coneixements i de la fidelitat de la seva vídua Mercè i del seu fill Josep esdevinguts motors de la crítica, de la selecció i de l’organització. El record de Pascual Fort presideix les exigències de qualitat que regeixen la selecció prèvia de les obres exposades i admeses a concurs. Ningú dubta que una part de l’èxit resideix en aquest punt. La crítica prèvia és garantia de futur. El nivell mínim de virtuosisme tècnic és tan elevat que pertànyer al jurat és molt difícil davant la necessitat d’una observació molt atenta, especialitzada i estèticament informada per triar. En vaig ser membre l’any passat i en puc donar testimoni.

La memòria de Pascual Fort, doncs, és la garantia d’aquest rigor. El Museu d’Art Modern de Tarragona l’acaba de festejar exposant esmalts, gravats i relleus que són com un testimoni d’una vida ­–del 1962 al mateix 1991, any de la seva mort als seixanta-quatre anys–, d’una inquietud pel domini de la tècnica i de l’expressió artística, cultural i vital. Esmalts sobre coure o sobre ferro, aiguaforts o aiguatintes, relleus gravats molt seus fets amb pasta de paper prèviament motllejats amb resines plàstiques a partir de les tapes dels carrers de vàries ciutats o d’altres llocs. Imaginació i tècnica ja s’ha dit que eren dues de les principals característiques de l’obra de Fort, com també ho són en els concursos anuals del Mini Print Internacional de Cadaqués.

En l’exposició tarragonina hi trobem a més la història d’aquella galeria Fort, oberta de 1964 a 1973 a la casa número 3 de la Rambla Nova de Tarragona. S’hi van poder veure més de quaranta exposicions que configuren una veritable història de l’evolució del gust d’aquells anys. Algun dia s’escriurà també la trajectòria del Mini Print Internacional de Cadaqués: segur que serà important pel coneixement de l’art del segle XX en un terreny que és com un laboratori de proves, d’assajos, tan tècnics com formals, de les mutacions de l’art més minuciós i escrupulós; aquell que es fa pel plaer de crear i no per imitar.

Mentres esperem el futur balanç, mireu aquest catàleg. Hi trobareu el testimoni de l’originalitat de l’any 1997; tan de la dels guanyadors com de la dels que no mereixen perdre. Compareu amb els anys anteriors. Us adonareu de com la història s’escriu sola i de quina manera l’art viu íntimament els esdeveniments mundials, així com els conflictes o encara les satisfaccions més locals. Cada catàleg reflecteix l’estètica d’un any. El Mini Print contribueix a mantenir viu el paper de Cadaqués en l’art d’aquest segle.


Mercè Barberà i Rusiñol
Directora del Mini Print Internacional de Cadaqués

El 17è Mini Print Internacional de Cadaqués ha constituït un rècord de participació. 816 artistes de 61 països ens han enviat les seves obres conformant una exposició de gran bellesa plàstica i interès artístic degut a que les formes d’expressió dels artistes són d’una autenticitat admirable. Si alguna cosa podem remarcar d’aquesta nova versió del Mini Print són les contínues visites, cada vegada més nombroses, d’artistes participants de tots els països al Taller Galeria Fort de Cadaqués durant l’estiu, destacant els representants dels tallers “Il Bisonte” de Florència, el d’en Koji Ikuta del Japó i el d’en Paiva Raposo de Portugal.

Les exposicions dels artistes guanyadors de l’any anterior són un dels grans al·licients per visitar el Mini Print, ja que la presència dels artistes en el dia de la inauguració de les seves respectives exposicions permet l’intercanvi d’idees tècniques, artístiques o simplement amistoses. Aquest any ens han visitat i han exercit de jurat els artistes Bodil Brems, Ester Turró, Tzvetan Kazandjiev, Francine Simonin i Arvon Wellen. Tots ells ens han deixat un bon record de col·laboració i amistat. Només vàrem enyorar en Ji-Xin Shong, qui no va poder viatjar des de tan lluny.

Les exposicions itinerants de 1997 han començat com sempre des de fa sis anys al “Wingfield Festival of Arts” d’Anglaterra durant els mesos de maig, juny i juliol. El seu director, Ian Chance, que ens visita cada any a Cadaqués, ens ha explicat que la seva il·lusió de transformar Wingfield en una ciutat residència d’artistes és ja una realitat i que els tallers de gravat tindran una gran rellevància dins del projecte que engloba totes les arts. El Mini Print estarà inclòs dins del cicle d’exposicions, concerts, instal·lacions, happenings, etc.

També a Canet de Mar la itinerància del Mini Print sembla assegurada. Els seus promotors estan cada vegada més animats a continuar acollint l’exposició durant el mes de setembre donat que l’interès que desperta va en augment degut entre altres coses, a la seva continuïtat. La Galeria L’Etangd’Art del preciós poble de Bages, França, acull el Mini Print durant els mesos de novembre i desembre. Els habitants de les ciutats properes s’han acostumat a visitar-lo i molts artistes participants s’acosten a Bages per veure el certamen on estan representats amb una de les seves obres.

El fet que el Mini Print Internacional de Cadaqués continuï existint es deu en primer lloc a la generosa subvenció concedida pel Ministeri d’Educació i Cultura de l’Estat Espanyol, que aquest any ha permès sufragar la completa edició d’aquest catàleg. Agraïm des d’aquestes línies el recolzament de la Marina Chinchilla, Sotsdirectora General de Promoció de les Belles Arts. La Generalitat de Catalunya ha contribuït en la difusió del certamen mitjançant les bases de participació.

Molts artistes participants ens escriuen cartes entusiastes animant-nos a seguir endavant. Per a nosaltres el reconeixement de tants artistes gravadors de tot el món és el millor al·licient per a seguir organitzant el Mini Print, que en la seva divuitena versió estem segurs que comptarà amb les bellíssimes obres dels artistes participants, per conformar de nou aquesta admirada i esperada exposició que, com cada any, plens d’entusiasme convoquem.